Res més emprenyador que la nou inglosa,
d'excel.lent gust i exigent recolta i tria,
la nou impossible ,
el fruit inèdit d'un ventre d'escorça revellida .
Sent enveja de la nou refosa,
un diamant rar i poc reconegut,
pels seus mèrits genètics i perquè
res del que passa al tros li és aliè.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
veig que has seccionat el poema en dos trossos com els cossos que tirant lo blanch rebentava en el camp de batalla de la secundària. Amic mai de la vida no s'ha de vomitar, sols durant la ingesta de l'alpiste altrament dit alcohol.
siarb
Publica un comentari a l'entrada